|
A través de la sindicació RSS de tribuna, pots incloure a la teva pàgina web, blog, o lector de notícies les notícies de tribuna.
|
||
|
Comunicacio21.com • La primera TV kurda a Turquia obre esperances Turquia ha llançat el primer canal en kurd de la televisió pública turca, la TRT 6 de la Corporació de Televisió i Ràdio, segons ha informat l'Agència EFE. Aquest fet suposa un canvi radical en l'estratègia d'Ankara cap a les minories del país, a més de despertar esperances en la millora de la convivència amb els kurds. Aquest nou canal va iniciar la seva difusió regular el primer dia d'aquest any i va comptar amb el recolzament del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, que va dir que "la televisió kurda és un pas que enforteix la democràcia". • Els catalans veuen quatre hores de televisió diàries Els catalans han vist la televisió una mitjana de 3 hores i 56 minuts al dia aquest 2008, la qual cosa representa un increment de cinc minuts respecte l'any anterior. Segons l'informe anual que elabora l'empresa Corporació Multimèdia, els catalans se situarien per sobre de la mitjana estatal, situada en els 227 minuts diaris, per darrere d'aragonesos i andalusos. A l'extrem oposat s'hi troben els gallecs i els madrilenys, que hi dediquen 205 i 210 minuts, respectivament. • José Cendón vol tornar a treballar després de 40 dies de segrest El fotògraf gallec José Cendón, segrestat a Somàlia el passat 26 de novembre i alliberat aquest diumenge, ha explicat que es troba bé i que està "molt content de tornar a tenir menjar apropiat i un matalàs per dormir", segons declaracions a elmundo.es. Cendón va arribar a la capital de Kènia, Nairobi, després de ser alliberat pels seus captors, que el van segrestar a ell i al periodista britànic Colin Freeman mentre preparaven un reportatge sobre la pirateria a la regió de Puntlàndia, al nord de Somàlia. Tot i que sembla clar que hi ha hagut un pagament per la llibertat dels dos periodistes, Cendón, que es trobava treballant per al Daily Telegraph, ha assegurat no saber-ne "res". • La 2 intenta recuperar audiència després d'un any nefast El 2008 va acabar amb la pitjor audiència registrada mai per la 2 de TVE. Va obtenir un 4,5% i es va situar per darrera de totes les cadenes generalistes. Per aquest motiu, la direcció de La 2 sembla disposada a aplicar noves mesures per recuperar audiència. De moment, nous programes -un sobre emprenedors- i algun canvi sense especificar en els informatius. Segons el director de TVE, Javier Pons, La 2 "ha resistit com la cadena que menys punts ha perdut en un any d'una fragmentació televisiva enorme i terrible". Però es tracta d'una veritat a mitges, ja que les grans cadenes -Telecinco, Antena 3 i TVE-1- han perdut quota de pantalla, però han deixat espai a les més joves -Cuatro, amb un 8,6%, i La Sexta, amb el 5,5% d'audiència. • La publicitat a la televisió pública francesa comença a desaparèixer França ha suprimit, des d'aquest diumenge, els anuncis publicitaris de la televisió pública durant la franja nocturna. Aquesta situació s'ha fet realitat per l'entrada en vigor de la reforma del sector audiovisual aprovada a l'octubre pel govern de Nicolas Sarkozy. Els anuncis desapareixen primer de la franja nocturna i a poc a poc aniran abandonant tota la graella. Els treballadors protesten perquè creuen que això servirà per desmantellar la televisió pública. En canvi, el govern francès creu que servirà per accentuar el servei públic. NacióDigital.cat - Novetats en RSS • ERC condemna l'atac contra la franja de Gaza i demana pressió internacional sobre Israel Esquerra Republicana de Catalunya ha fet públic avui dia 5 un comunicat en què es manifesta de forma clara i contundent contra la intervenció militar del govern istaelià a la franja de Gaza, al temps que reclama una pressió internacional per forçar les autoritats de Tel Aviv a aturar l'ofensiva. • Un congrés sobre cercadors a Barcelona Barcelona acollirà del 28 al 30 de gener, el primer Search Congress sobre cercadors d'internet a l'Hotel Juan Carlos I. Hi participaran Ricardo Baeza, de Yahoo; Juan Antonio Roncero de Windows Live Search; Ismael Nafría del Grup Godó i representants de Google, entre d'altres. S'espera que hi assisteixin unes 1.500 persones. El congrés es dirigeix a pimes i professionals del màrqueting interessats en el posicionament a la xarxa. • La nova política de dominis, qüestionada El Departament de Comerç dels Estats Units considera la decisió de l'ICANN de permetre nous TLD, al·legant que aquesta la nova política no asseguraria l'estabilitat a la xarxa, ja que dubta dels beneficis de l'arribada de nous dominis, com el .bcn. Si l'ICANN té en compte l'opinió dels Estats Units, doncs, el .bcn podria quedar, finalment, només en una proposta. • CiU fixa quatre condicions per a la reunió amb el Tripartit sobre finançament Francesc Homs (CiU) ha anunciat aquest matí que en la reunió amb el conseller Castells demanarà que s?inclogui CiU en la comissió mixta Estat-Generalitat, un punt d?autocrítica per part del PSC, que es negociï sobre la base de l?Estatut i unitat de vot a Catalunya i a Madrid CiU fixarà quatre condicions per a la reunió amb el Tripartit sobre finançament que previsiblement tindrà lloc aquesta setmana. Així ho ha manifestat Francesc Homs, diputat de Convergència i Unió encarregat de negociar el finançament. • Apple depèn de Steve Jobs? De nou, els rumors sobre els problemes de salut de Steve Jobs tornen a sentir-se amb força a la xarxa. Un tema recurrent en els darrers mesos, que han dut molta gent a preguntar-se si ell és el motor d'Apple, i què serà de la companyia quan la deixi. Racó Català: Llegeix, pensa i opina • El nou secretari general del PSPV reobre la qüestió del terme 'País Valencià' a les seves sigles El darrer Congres Nacional (?) del PSPV-PSOE, celebrat fa només tres mesos, va escollir com a nou secretari general del partit Jorge Alarte, el candidat que tenia el "patrocini" del PSOE estatal, a molt poca distància (menys del 3%) del seu principal rival, l'alcalde de Morella Ximo Puig. La ponència marc del PSPV, presentada per la direcció del partit abans del Congrés, proposava canviar les sigles del partit per "adaptar-les als nous temps", i suggeria "PSCV" (Partit Socialista de la Comunitat Valenciana) com a sigles ideals. Precisament Alarte era partidari d'aquesta modificació. Els militants del PSPV però van tombar aquest apartat de la ponència marc per àmplia majoria, i el PSPV va mantenir el seu nom oficial. Ara però, Alarte ha encarregat un informe a la Secretaria d'Organització del PSPV per mirar d'esbrinar la manera de poder prescindir del terme "País Valencià" al nom del partit i a les seves sigles sense que sigui necessaria l'aprovació de la militància. Tal i com afirma Valencianisme.com, Alarte estudia un acord del Comité Nacional -el màxim òrgan del PSPV entre congressos-, on el nou secretari general podria tenir suport per enterrar el terme PSPV, d'acord amb la voluntat del PSOE, sense tenir en compte l'opinió dels militants. • Opinions: Fideuà o fideuada? Què hem de dir, i escriure, fideuà o fideuada, referint-nos a un plat que s'ha fet famós pertot? Fideuà és la manera de dir del català popular del País Valencià, en què totes les terminacions -ada passen a -à (com ventà o animalà). Tanmateix, no veig per què els qui parlam i escrivim en altres varietats de català hem de dir fideuà en lloc de fideuada, que és la forma amb el nostre sufix habitual. Sospit que aquí també l'espanyol fa cert paper. En adoptar el mot, com a nom d'un plat típic de València, el castellà l'integra tal com circula per la quotidianitat (en dialecte: tractant-se de València i les Illes, els nostres veïns tenen més simpatia pels dialectes que per l'estàndard), sobretot perquè el mot fa un viatge entre dos sistemes independents, i perquè, conseqüentment, hi ha unes dificultats d'adaptació al sistema receptor: fideada no funciona. Doncs, tal com passa amb paella, fideuà ens arriba als no valencians més via espanyol que directament de València. Aquest és un fet força explicatiu del nostre "valencianisme". Algú dirà que fideuà no és un plat de fideus qualsevol, sinó que és fet d'una manera determinada, a la valenciana. És ver, però no crec que sigui argument suficient. També és ver que una fideuada podria ser el fet en si de menjar fideus, més aviat en gran quantitat, paral·lelament a caragolada, calçotada o pamboliada. però parlant de plats, si els meus modests coneixements culinaris no m'enganyen, dient fideuada no hi ha d'haver confusió, perquè els altres plats a base d'aquesta pasta es diuen simplement fideus: a la cassola, a banda, de veremar, de roter, etc. L'única fideuada és la valenciana, feta dins una paella i amb sofregit i marisc. Crec també que cal proposar un tractament idèntic per a altres paraules d'origen valencià amb aquest tret, com cremà/cremada (de les falles) o mascletà/mascletada (derivat de masclet, un tipus de coet), considerades per molta gent com a definitivament fixades amb -à, per la força que els dóna el fet de sentir-les així una vegada i una altra en els mitjans en espanyol. I em reconforta veure que el DIEC recull mascletada i fideuada, però no mascletà i fideuà. Al marge de les paraules individuals, a partir d'aquesta qüestió es pot fer alguna reflexió més profunda. Hi ha uns usos lingüístics que són fruit de concebre la llengua com un conjunt de compartiments estancs i no com un sistema en què tots els elements poden encaixar perfectament en totes i cada una de les varietats i que, en integrar-s'hi, s'adapten a les regles i al joc normal d'aquestes varietats. El contrast entre les concepcions d'integració lingüística i de compartiments estancs es manifesta en força altres casos. La resistència de molts a abandonar en el llenguatge formal la forma dialectal pròpia del registre col·loquial d'expressions "entranyables" com homo des be o homo des nassos és una mostra del segon punt de vista. I aquesta mateixa visió no integradora dels elements de la llengua és la base d'un dels més lamentables prejudicis lingüístics que malmeten el català escrit a les Balears: la creença que els topònims, per especial exempció divina, no han d'adaptar l'article a la varietat que s'usa en cada moment. Tindrem ocasió de parlar-ne més. Gabriel Bibiloni (web) és Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, doctor en Filologia Catalana, i actualment és professor de la Universitat de les Illes Balears. Article aparegut al seu weblog (bloc) i al Diari de Balears • Manifestacions al país en protesta per l'ofensiva israeliana a Gaza Aquest cap de setmana hi ha hagut nombroses manifestacions arreu del país per protestar contra l'ofensiva israeliana a la Franja de Gaza. Les protestes han coincidit amb la nova fase de l'operació de l'estat hebreu, que després d'haver atacat posicions del govern de Hamàs en una primera fase, que va començar ara fa deu dies, ha entrat amb tancs i tropes a Gaza per controlar les zones de llançament de coets, segons la versió oficial. Les xifres parlen d'aproximadament mig miler de víctimes (una vuitantena, menors) i més de dues mil persones ferides a la zona. Unes dues mil persones segons la Guàrdia Urbana es van aplegar a la plaça de Sant Jaume, la majoria de les quals d'orígen musulmà, convocades per mòbil i Internet. Hi havia també membres de diverses entitats del país, com la Plataforma Aturem la Guerra; un d'ells va llegir el manifest unitari que rebutja l'actuació de l'Israel, qualificada de "neteja ètnica". Una xifra similar es van manifestar també a València, amb pancartes, banderes i lemes contra Israel -similars als de Barcelona-. Juntament amb els col·lectius de palestins, hi van participar també d'altres entitats, i organitzacions, com Intersindical Valenciana, EUPV o Ecologistes en Acció, entre d'altres. Paral·lelament a Salt, Tarragona, Reus, El Prat, Palma i Lleida hi ha hagut també concentracions de rebuig, amb assistències d'entre dues-centes i un miler de persones. A nivell internacional Londres (Anglaterra) ha acollit la manifestació més important de rebuig a les accions d'Israel, amb unes 60.000 persones. A Madrid (Estat espanyol) diversos milers de persones s'han concentrat amb el mateix objectiu, com també ho han fet a algunes ciutats alemanyes com Berlin o Karlsruhe unes 5.000 persones. A Itàlia i Grècia hi ha hagut també protestes destacables. • El Govern tanca files i gestiona el temps amb l'impacient ZP La política és escenificació. La negociació, també. La negociació política deu ser el summum de l'escenificació. I en l'escenificació, la gestió dels temps és essencial. El tempus de l'estira-i-arronsa, del teva-meva. Diuen que queda enrere el temps de l'èpica política [Xavier Bru de Sala a Directe: "La política viu un moment de gestió i no pas d'èpica"].
Potser aquest 2009, amb la crisi i la convulsió que vivim, la bona
gestió ja tindrà èpica per si mateixa en política. No serà pas poca
cosa. • 'Crònica de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 1' (Dau) de diversos autors Títol:'Crònica de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 1' Autor: Diversos autors Editorial: Edicions Dau Pàgines: 592 Any d'edició: 2008 RESSENYA Després de més de setanta anys de la seva redacció, veuen la llum per primera vegada aquests documents, que juguem imprescindibles per al coneixement de la Guerra Civil i del paper que hi va exercir el Govern de la Generalitat. 1939 Josep Tarradellas va salvaguardar de la destrucció els textos que ara publiquem i va endur-se'ls a la seva residència de França. Durant l'ocupació nazi d'aquell pais, la Gestapo escorcollà la casa, però afortunadament el pare del president havia enterrat els documents sota el jardí, en bidons de benzina, i aquests foren novament salvats. Josep Tarradellas va conservar-los durant el llarg exili per finalment fer-ne donació al monestir de Poblet, on avui formen part de l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. El text principal és la Crònica diària de la Generalitat de Catalunya, document institucional de primer ordre que narra els esdeveniments transcorreguts del juliol del 1936 al febrer del 1938, i que complementarem, en un segon volum, i definitiu, amb tres escrits personals de Josep Tarradellas i un índex alfabètic de noms. Enriqueixen la lectura del llibre més de seixanta fotografies, moltes també inèdites. Compra'l a Llibres.cat |
||
Crònica - Política
Marc Sanjaume - Dimarts, 23 de desembre de 2008 La publicació d’una enquesta interna de CDC sobre el suport al dret a l’autodeterminació –Avui, 14 de desembre, pàg.7– ha evidenciat una vegada més la preocupació creixent dels partits per aquesta qüestió. L’enquesta esmentada, tot i que conté un marge d’error elevat, mostra una majoria ajustada favorable al dret a l’autodeterminació que varia en funció dels partits votats. Diuen els experts que les enquestes sobre situacions que encara no han tingut lloc, hipotètiques, solen ser males conselleres.
Crònica - Política catalana
Barcelona - Dilluns, 15 de desembre de 2008 Si fa uns mesos era impossible, ara gairebé és una possibilitat. Una candidatura comuna entre CiU i ERC a les eleccions europees ha passat de ser el desig d'uns pocs a ser un objectiu per alguns sectors de les direccions dels dos partits. Es tracta d'una idea sorgida ja fa anys, però que ha estat impossible de dur a terme els últims vuit anys per l'enfrontament en què viscut els dos partits.
Crònica - Política catalana
Barcelona - Dimarts, 30 de desembre de 2008 L’any 2009 serà, de nou, intens per la política catalana. D’una banda el cicle electoral arrenca de nou amb unes europees que amenacen de diagnosticar una certa tendència a la baixa del catalanisme, que s’hi presentarà fragmentat, improvisant aliances i que, per ara, no té candidats definits. I de l’altra el nou model de finançament autonòmic i l’esperada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català marcaran de forma definitiva la primera legislatura de José Montilla al capdavant de la Generalitat. El cicle electoral que obren les europees podria continuar, per tant, amb unes eleccions catalanes que estan previstes per a 2010 però que es podrien avançar un any en funció de quina sigui la resposta de l’executiu català a aquests dos assumptes. |
||
|
Fragament de la intervenció de Miquel Sellarès 18 de desembre de 2008 Veure tots els capítols d'aquest vídeo Fragment de les intervencions de Josep-Lluís Carod-Rovira i Miquel Sellarès 18 de desembre de 2008 Veure tots els capítols d'aquest vídeo
Entrevista a Alex Salmond a TV3 (2)15 de desembre de 2008
Entrevista a Alex Salmond a Tv3 (1)15 de desembre de 2008
Entrevista a Jordi Pujol als Matins de TV32 de desembre de 2008 28 de novembre de 2008 26 de novembre de 2008
Entrevista a Josep Maria Carbonell als Matins de Tv321 de novembre de 2008
Entrevista a Ernest Benach als Matins de TV3 (1) (28.10.2008)28 d'octubre de 2008
Fragment de la intervenció de Saura, Curbet i Sellarès a l'Àgora (20.06.2008)21 d'octubre de 2008 |
||
Crònica - Economia
Barcelona - Dilluns, 5 de gener de 2009
L’1 de gener del 2002, l’euro es convertia en la moneda única de dotze països de la UE –ara ja en són 16-, tres anys després que es creés la unió monetària. Ara, deu anys després, l’euro pot fer un balanç positiu perquè ha permès evitar les devaluacions successives de les monedes nacionals i ha impedit atacs especulatius. Sense el paraigua protector que ha suposat la zona euro, alguns països més vulnerables, com l’Estat espanyol, haurien patit molt més els efectes devastadors de la crisi. La moneda única ha fet bé la feina, tant, que fins i tot els seus detractors més acèrrims, la Gran Bretanya, Dinamarca o Suècia, ara reconeixen públicament que potser es van equivocar, i per primera vegada en una dècada obren la porta a una possible entrada a l’eurozona.
Crònica - Política catalana
Barcelona - Dilluns, 5 de gener de 2009
"Els socialistes abordarem la reforma del finançament autonòmic de forma oberta i constructiva amb tots els afectats, mantenint una posició ferma en els següents punts. (...) La reforma s'ha d'abordar de forma multilateral (...) i amb un alt grau de consens amb totes les comunitats. El nou model ha de ser d'aplicació general a totes les comunitats de règim comú (...) i l'Estat, com a garantia de l'igualtat bàsica entre tots els espanyols serà qui fixi els criteris d'equitat". Aquest és el resum del punt sobre finançament autonòmic del programa electoral del PSOE per a les passades eleccions. I, a grans trets, és el que el ministre d'Economia, Pedro Solbes, ha acabat presentant a les 14 comunitats de règim comú.
Crònica - Política catalana
Barcelona - Divendres, 2 de gener de 2009
Fermesa i unitat. Aquesta és la màxima del govern català en la negociació del nou model de finançament autonòmic, que aquest mes de gener encara la seva fase final i decisiva. El president Montilla sap que el del nou finançament és el primer gran repte col·lectiu que, a nivell polític, afronta el seu govern i, de moment, ha optat per intentar no repetir errors del passat i mantenir-se en una actitud severa davant un govern, el de Zapatero, que ha passat de ser ‘amic’ a posar tota mena de pals a les rodes per a que es compleixi el que preveu l’Estatut de Catalunya aprovat l’any 2006. |
Crònica -
Unió Europea
Xavier Ferrer · economista i politòleg - Dilluns, 5 de gener de 2009
Durant el primer semestre de 2009 la República Txeca presidirà el Consell Europeu, en substitució de França. Així, l’euroesceptic Vaclac Klaus substituirà, com a president, a qui ho ha estat els darrers sis mesos, a Nicolas Sarkozy. Tots sabem com ha dirigit la presidència l’actiu Sarkozy, portant a termes els reptes que s’havia plantejat i, a més, afrontant amb força les crisis no previstes, com són la guerra de Geòrgia i la crisi econòmica i financera i, tot sigui dit, ho ha fet amb clau europea o almenys, donant una presència mediàtica a la UE. No sé que hauria passat si, en el semestre que ha acabat, la presidència del Consell de la UE, hagués estat en mans d’un estat petit i/o amb poca ambició o voluntat europeista.
Crònica -
Tecnologia i país
Carles Toronjo i Manyé - Dilluns, 5 de gener de 2009
Crònica -
Cultura
Barcelona - Dilluns, 5 de gener de 2009
Durant aquest 2009 que ara tot just acabem d’estrenar tindran lloc diferents celebracions de gran significació. Ara no les recordarem totes. Només n’apuntarem una de ben propera: els 50 anys de la Nova Cançó. La data de referència és la de la publicació de l’article de Lluís Serrahima “Ens calen cançons d’ara”, el gener del 1959 a la revista Germinabit, precursora de l’actual Serra d’Or. Són cinquanta anys que han definit la Catalunya contemporània actual. El moviment de la Nova Cançó va saber copsar, reflectir i connectar amb les inquietuds i sentiments d’una generació. Com sempre, com en totes les situacions, les coses no passen perquè si, per casualitat. Cal la visió, la intel·ligència, i en el nostre país, la fermesa per fer que les coses tirin endavant i funcionin. Per recordar i reviure aquest fet el Museu d’Història de Catalunya prepararà diferents activitats i la revista Enderrock reeditarà pel seu número de gener el disc “Audiència pública”,el primer vinil d’Els Setze Jutges, esgotat des de fa forces anys.
Crònica -
Territori
Barcelona - Dilluns, 5 de gener de 2009
Després d’un any d’espera en el que les il·lusions del país han anat més aviat cap a la baixa, l’arribada de Ses Majestats omplen d’il·lusió renovada tot el territori. Avui al vespre els infants del país rebran els Reis Mags de l’Orient, amb l’emoció que si s’han portat bé durant l’any, els portin alguns dels regals que els han demanat.
Barcelona - Dilluns, 5 de gener de 2009
Barcelona - Dilluns, 5 de gener de 2009
L'expresident del Parlament apel·la en una entrevista a El Punt la necessitat, davant el fort "canvi generacional" al que ens trobem, a recuperar "l'èpica de tota una generació de polítics configurats en l'època de la transició i que han canalitzat les esperances que la democràcia donava a Catalunya". Segons Rigol, actualment "la gent es fixa més en l'eficiència administrativa dels serveis públics que no pas en l'horitzó del país", i "abunden més els polítics que es fien de les enquestes que no pas els que són capaços d'interpretar el sentit profund de la gent".
Crònica -
Euskal Herria
Bilbo - Divendres, 2 de gener de 2009
L’inici i el final del 2008 marquen, d’una manera molt gràfica, què ha passat al llarg d’aquest any que ja hem deixat enrere: el sis de gener la Guàrdia Civil detenia a dos presumptes membres d’ETA a la població guipuscoana d’Arrasate i el passat 31 de desembre, a Bilbao, una furgoneta bomba, carregada amb 100 quilos d’explosius, destrossava part de la seu central d’EITB, la ràdio i la televisió públiques basques. Entre aquests dos fets s’han produït centenars de detencions de militants i simpatitzants de l’esquerra abertzale –una cada dos dies, l’Estat espanyol ha il·legalitat a dos nous partits independentistes –EHAK i ANB– i ETA ha cremat centenars de quilos d’explosius en atemptats amb cotxes bomba i ha assassinat a quatre persones –l’exregidor socialista d’Arrasate, Isaías Carrasco, un guàrdia civil a Legutio, un oficial de l’exèrcit a Santoña i un empresari basc a Azpeitia.
Crònica -
Madrid
Madrid - Divendres, 2 de gener de 2009
Independentment de com acabi quedant el sistema de finançament autonòmic, els catalans ja tenim, a hores d'ara, una cosa de què lamentar-nos. I és que, entre el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el de la Generalitat, José Montilla, s'han carregat, han fet saltar pels aires, un dels aspectes més rellevants que donava el nou Estatut al Principat: la bil·lateralitat. És a dir, l’exclusivitat de negociar de tu a tu amb l'executiu de l'Estat, fent que aquest diàleg estigués per sobre dels fòrums multilaterals -amb les altres comunitats- com són, per exemple, el Consell de Política Fiscal i Financera o les conferències de presidents autonòmics.
Crònica -
Societat Civil
Barcelona - Divendres, 2 de gener de 2009
Crònica -
País Valencià
València - Divendres, 2 de gener de 2009
Crònica -
Pla de Lleida
Ivan Mambrillas - Divendres, 2 de gener de 2009
La fotografia -
Cultura
Reproduïm de Tribuna Mallorca · Palma - Divendres, 2 de gener de 2009
Un Teatre Principal ple a vessar va retre ahir homenatge a Climent Garau i Arbona, expresident de l'Obra Cultural Balear i fundador i impulsor del Grup Blanquerna, a més de persona compromesa amb la llengua, la cultura i el país sempre des d’una postura ètica d’arrel humanista i cristiana.
Crònica -
Galiza
María Obelleiro - Divendres, 2 de gener de 2009
Notícies -
Cultura
Barcelona · ACN - Divendres, 2 de gener de 2009
L'activista cultural Ermengol Passola ha mort aquest dijous a l'edat dels 83 anys després d'una llarga malaltia. Passola ha estat sempre un gran promotor de la cultura catalana. Va ser el fundador de les discogràfiques Edigsa i Concèntric, que van ser grans plataformes de la Nova Cançó. També era empresari, al capdavant de la cadena de mobles Maldà. La seva filla, Isona Passola, l'ha definit com “un home d'acció” i ha recordat que sempre ha estat molt vinculat amb “els altres catalans”, fent referència a la població andalusa i a la immigració. Fa poc més de dos mesos, Òmnium Cultural li va retre un homenatge a l'Ateneu Barcelonès.
Barcelona - Divendres, 2 de gener de 2009
Crònica -
Política catalana
Barcelona - Dimarts, 30 de desembre de 2008
L’any 2009 serà, de nou, intens per la política catalana. D’una banda el cicle electoral arrenca de nou amb unes europees que amenacen de diagnosticar una certa tendència a la baixa del catalanisme, que s’hi presentarà fragmentat, improvisant aliances i que, per ara, no té candidats definits. I de l’altra el nou model de finançament autonòmic i l’esperada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català marcaran de forma definitiva la primera legislatura de José Montilla al capdavant de la Generalitat. El cicle electoral que obren les europees podria continuar, per tant, amb unes eleccions catalanes que estan previstes per a 2010 però que es podrien avançar un any en funció de quina sigui la resposta de l’executiu català a aquests dos assumptes.
Crònica -
Economia
Barcelona - Dimarts, 30 de desembre de 2008
Crònica -
Afers religiosos
Barcelona - Dimarts, 30 de desembre de 2008
Per segon any consecutiu, la cúpula de la jerarquia eclesial espanyola va convocar els fidels a una missa en defensa de la família cristiana. L’escenari escollit va ser el mateix que l’any passat, la plaça de Colón de Madrid. Durant les setmanes prèvies, tant el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola com els cardenals Rouco i Cañizares van anar escalfant els ànims amb declaracions i auguris de l’assistència massiva a la missa. En canvi, el degoteig de bisbes i cardenals que es “desmarcaven” de la convocatòria va anar centrant progressivament l’atenció, fins al punt que es va convertir en una qüestió clau.
Crònica -
Cultura i mitjans de comunicació
Barcelona - Dilluns, 29 de desembre de 2008
Acabant el 2008, encara hi ha hagut temps perquè a Juan Antonio Cebrián li esperi un pas en el seu via crucis particular, això en què s’ha convertit el 2008 per a ell, i que no té perspectiva de resoldre’s durant el 2009. El conseller delegat de Prisa ha encarat la primera vaga laboral a El País, motivada per la decisió de segregar l’àrea comercial cap a una empresa nova del mateix grup. Que siguin els treballadors del diari, que ell va fundar i dirigir, en primera instància els qui ara li munten aquesta protesta afegeix una potent càrrega simbòlica a la decisió de la plantilla. La borsa va reaccionar a l’anunci amb un descens del 7,5% en el preu de les accions, en uns títols que han perdut el 83% del seu valor al llarg del 2008.
Crònica -
Ideologia/Pensament polític
Barcelona - Dilluns, 29 de desembre de 2008
Ara que França acaba el seu període de sis mesos de presidència de la Unió Europea, dos figures franceses destacades avaluen la solidesa de la construcció europea davant la tempesta internacional en la que estem submergits, en un debat publicat a la revista “Marianne”. Els protagonistes són l’exministre socialista d’Afers Estrangers i autor de “Continuar la història” (Fayard, 2008), Hubert Védrine, i el filòsof i director del centre Raymond-Aron i autor de la “Raó de les nacions” (Gallimard, 2006), Pierre Manent. |
|
12
-
|
La irrupció de les noves generacions que no van participar de la Transició i que ja són majoria al país ens deixen en evidència quan ens demanen dia si dia també com hem arribat a l’actual atzucac nacional . Infraestructures, finançament, estatut, seleccions nacionals, plurinacionalitat, llengua nacional, projecció exterior, espai de comunicació, etc. Cap d'aquests temes cabdals avança en el si de la gàbia que representa l’estat de les autonomies.